No guardis secrets sota els llençols

De tots el menys àgil
De tots el més fràgil
El més gran de tots
Haurà de ser màgic
Si no vol ser tràgic
En conec uns quants
En el temps de l’amor
És un joc o una batalla
I si acaba l’amor
És adhesiu dels més terribles

De tots el més plàcid
De tots el més tàcit
El més gran de tots
Quan en la vellesa
Es torna tendresa
En conec uns quants
En el temps del dolor
És més fàcil confortar-se
I en els dies de fred...
Crec que no cal explicar-se...

Oh, si caus al parany
No guardis secrets sota els llençols
No guardis secrets sota els llençols
I si vols durar uns quants anys
Evita els enganys
O busca un lloc on amagar-los
I no et justifiquis mai de res
Si no vols mentir has de fugir
Lluny del quadrilàter que és el llit
On t’exposes a un combat brutal
No et facis més mal
I deixa-ho estar.
Abans que deixi de sonar el nostre cor