El gran salt

Desafiant la gravetat
Buscant el quàdruple mortal
Estiro els músculs per saltar
Si pot ser, avui més alt

De salt en salt fins a la mort
De llit en llit fins el final
Tot el que he aprés en cada salt
Em fa estranyament lleuger i feliç

Mentre giro sobre el meu cap
Com una gota en suspensió
Penso que tornaré a saltar
I que potser per primer cop
El meu cos s’elevi
Sobre la seva soledat
Dintre d’aquesta obstinació

“Ja sé que mai he estat un home amb
els peus a terra. Tampoc no m’importa
gaire la manera, he estat feliç, molt
feliç. I no renuncio a superar el meu
salt, el meu gran salt. Vinga Lectus!
Puja! Amunt! Amunt!”

Mentre la gent crida més fort
I el seu rugit arriba clar,
Penso que ho tornaré a intentar
I que potser per sempre més
El meu nom s’elevi.
No vull oblit ni anonimat:
Això és la meva obstinació