De la sort del meu llinatge

Arribaven des de pàtries molt diverses,
desterrats de cementiris i tavernes
per aprendre noves llengües i altres hàbits
i envellien estrangers sota un cel bàrbar.

Des dels regnes de Bohèmia o de Sardenya,
de Torí, o d’Eslovènia, o bé de Còrdova,
desertaven de la guerra o de la gana
i buscaven terra rica i menjar en pau.

Reconec el patiment de l’enyorança
en la pena que em regava la infantesa,
en el boscos d’avets negres i rellotges.

Sóc plançó d’una llavor que creix espúria
i la sang que em vivifica i alimenta
te regust d’exilis aspres i renúncies.