Sentinella

Vigiles a l’espera del missatge.
I el cor et bat d’enuig i d’avidesa.
Quin dia es mouran muts aquells matolls
i el vent ens portarà trons de galop?

Per ara només pau i eterna guàrdia
i el llarg i pertinaç cant de cigales
que creua horitzontal per la pineda
i et guarda ja per sempre la infantesa.

Encara un altre glop i més coragre
que l’aire també és viu i ens mortifica
i crema l’esperança i els teixits
i crema l’esperança i els teixits.

Vigila soldat buit el teu desert
els tàrtars faltaran encara un dia,
espera, ja vindran l’espasa nua
espera, ja vindran l’espasa nua.

Per ara només mira l’horitzó
i el gèlid tremolor de l’airecel
en ell descobriràs tots els miratges
que et duen pels camins de la memòria.

Aguaita amb calma tensa el seu senyal:
no dubtis que els minuts sempre galopen
i cada instant fereix i apropa l’hora
d’aquella que vindrà caient dels núvols.

Contempla, soldat vell el teu desert:
que l’últim glop de vi et porti als llavis
l’estèril tirallonga de paraules,
l’estèril tirallonga de paraules.

Els bàrbars no vindran fins a demà.
per l’aire net que et dalla ja la vida.
Espera’ls, ja s’acosten, sents com criden?
Espera’ls, ja s’acosten, sents com criden?