Vals de la casa buida

Plorava la casa
i el sostre plorava.
Finestres i portes,
les parets ploraven.
Llàgrimes, llàgrimes...
quan tu vas deixar-nos.

Si veiessis la dutxa
consolant la taula,
l'aixeta sense aigua
i el fred de les mantes.
Llàgrimes, llàgrimes...
la casa plorava.

Se m'han mort les plantes
des que vas anar-te'n,
i el cactus que quedava
està insuportable.

Si sabessis la pena
de la cafetera,
ningú pot calmar-la...
si us plau, torna a casa.

S'han fos les bombetes
de pura tristesa,
però potser qui pitjor ho passa
són el llit i les teves sabates;
vas deixar-les tirades
al fons d'una caixa
que també troba a faltar-te...
si us plau, torna a casa.