Ple

Cames, dos mans, peus i orelles
fetge, pulmons i dos celles
jo també soc les meves artèries
i la sang que em corre per les venes

Jo soc com una caixeta plena de punyetes, forrada de pell ,
si li poses res més es reventa,
res més no m'hi entra, ni un platet d'escudella.
I es que si sumes les feines, factures, records d'infantesa
i antigues promeses, converses, viatges,
barraques de fira, un amic i una amiga
i un munt de mentides.

I estic ple, estic ple, ja prou no em cap res més a dintre meu
massa amor dintre el cor, massa llet dintre els ous
massa de tot!
Jo en tinc prou.

Jo ja he enterrat tans de morts, ja he olorat tantes flors
tan fluixet i tan fort
tan ansiós tinc de tot, de dolent i de bo
però pareu per favor, no em cap res més dintre meu.

I estic ple, estic ple, ja prou, no em cap res més dintre meu
més desgràcies i penes, plaers i alegries
però potser algun somriure també m'hi cabria...

Però si sumes l'envidia
la gula, la ira, la Eta, Al Qaeda
un gos, una puça i una piruleta
el sol les estrelles
tinc cervell i la pell
que embolica un farcell
que està ple de somnis incomplerts
de desitjos i anhels, ja no m'hi cap res més,
ple de somnis incomplerts,
de desitjos i anhels, ja no m'hi cap res més.

Així que va, xiularé, no, bufa,
treu-t'ho de sobre, no, espera… bufa, xiula…
Xiularé.