A un amic

A l'ombra fresca d'eixa vella alzina,
seguts en terra damunt l'herba espessa,
aquí voldria jo a prop meu trobar-te,
amic de l'ànima.

Aquí, oblidant les mundanals misèries
que'l cor rovellen i abans d'hora tornen
blanca la testa, del present alegre
sols parlaríem:

de si aquells núvols que en la serra s'alcen,
i apilotats per lo cel blau travessen,
duen la pluja de la terra amiga
o calor i fora;

de les cepades de raïms negrosos
que amb joia mira el bon pagès, i compta
els jorns que manquen fins que al trepitjar-los
sos peus emporprin;

del ca fidel allà ajagut prop nostre,
del vent que inquieta rondinaires canyes...
Després pel viarany venir veuríem
gentil donzella

plè l'ample càntir d'aigua regalada,
i al demanarli que ens en deixés beure,
ella, enrogides les molsudes galtes:
"Beveu" diria.