Caragol

Del verd al marró, colors,
mànigues curtes,
robes d’entretemps,
curtes les mirades.
Bulevard
de l’ocàs de l’any.
Llargues les distàncies,
escalfor que sentim de l’altre
encara a prop.
A llarg termini, expectant,
que és més el tot que sumar les parts.
Amor per depassar
l’hivern de l’any i els nous reptes que vindran,
els primers vents i la gelor latent
d’aquesta vida que es recull,
cap endarrere, que es recull.
I, poc després, mirar endavant
com s’estén,
s’estén, s’estén.
Continua la roda del temps,
amaga el bosc la virtut del tronc.
Creuetes al comès i allò per ascendir,
gire lentament, a la fira els cavallets
amb aquesta musiqueta de fons
sota pluges de colors,
arcs iris, colors.