Algú crida

Algú que crida
sota els estels i la lluna,
en una freda nit de febrer,
és qui estrena llibertat, llibertat.
Seguint les vies de l’antic tren,
Camí de Vera, directe
de la Malva-rosa a Benimaclet.
Alça els ulls, mira el cel,
tot remou dins seu.
Alça els ulls, barraques i reg,
lluna prima, el moro i el barret.
Amb força alça la veu al firmament.
Sóc lliure, sóc lliure, sóc lliure!
Des d’alqueries
les gosses contesten:
Alça els ulls, mira dins teu,
obre la sèquia, ras a l’univers.
Alça els ulls, mira el cel,
irrigat a manta hauràs fet net.
Sóc lliure, sóc lliure, sóc lliure!
Alça els ulls, solcs en paral·lel,
punt de fuga i bufa fort el vent.
Alça els ulls, sínia i taronger,
lluna prima, el moro i el barret.
Alça els ulls, mira el cel,
obre la sèquia, ras a l’univers.
Alça els ulls, mira dins teu,
irrigat a manta hauràs fet net.