La tardor a Pekín

Matí, ciutat
neu, tramvies
seguint les petjades
trobaràs les vies.

Set hores, treball
destí inevitable
ferrocarrils exportats
a Exopotàmia.

Capellans formats
en bateria
avancen marcials
miners que somriuen.

Metges de res
aeromodelistes
en el policlínic
hi ingressen cadires.

Serveis municipals
colom: fuig que t’esquilen!
amors de tres
ha mort la cadira.

Llepant tinters
empleats moralistes
dos bultets que li creixen
el capità que s’hi fixa.

Igualador del 45
mata un ciclista
pres que no vol fugir
demana una ermita.

Trenca lo trobat
tens capses a mida
arqueòleg enamorat
demana una pizza.

Mai no t’hi trobis
no fa mal el cap
no res t’excita
no res s’ha acabat.

Mira cap amunt
trenca una vitrina
escup-me els ulls
evita la cita.

Hi ha una tardor
a Pekín.