T’he sorprès a mitja veu

Ha caigut la nit sobre el meu cap
i t'he sorprès a mitja veu.
Han buscat les hores el teu nom
i t'he sorprès a mitja veu.

Prop la lluna ets l'estel
i a la nit la foscor
en el mar n'ets l'aigua
en el vent la remor.
I t'he sorprès a mitja veu.

S'escriurà la història i tu no hi sortiràs
i el teu nom voltarà pel meu cap
i el teu cos tancarà la teva pell
i t'he sorprès a mitja veu.

Prop la lluna ets l'estel
i a la nit la foscor
en el mar n'ets l'aigua
en el vent la remor.

Prop la lluna ets l'estel
i a la nit la foscor
en el mar n'ets l'aigua
i t'he sorprès a mitja veu.