Cançó de la lluna

La lluna de la muntanya
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.

És una lluna molt neta
és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda
la lluna que ens agermana
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada
és una lluna molt trista
és una lluna llunyana.

Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
Es un luxe innecessari;
ves a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en la lluna, la lluna
la cosa que més m'agrada
la vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Pense en un món on els homes
es miraran a la cara
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.