Espirals

Mentre la vida pujava i baixava per la seua escala
el blau polar d'aquella boira blava
segrestà els dies
i foren les hores de l'ànima
i foren les hores de l'ànima.

En clau de sol o de companyia
amb la clau del cor o sense
els passos són del viatge
i avancen en línia per l'espai
i descriuen una espiral com un camí de caragol
que puja i baixa per tornar a l'aigua futura
dels orígens, dels orígens, dels orígens.

A les verdes i les madures
me les menge i tendres i dures
m'alimenten com una fruita
totes m'ensenyen com és la vida.

Hi ha dues cares en cada moneda
són la història i el temps que ens queda
hi ha la pena i l'alegria
hi ha qui em detesta i qui m'estima.
Com és la vida…