Tres històries

Terra de llum i oliveres,
terra que ens parles cantant,
la boira et fa llunyana
però la mar et va apropant.

Tira avant, pam a pam,
que encara queda camí.
Tu portes la flama encesa,
marxant de pressa pel teu destí.

Va dir-li una vegada la coloma a la rosella:
"Quin color tens tan bonic car et prefereix l'abella".
Va sentir-ho la floreta
I, esclatada, li va dir:
"No t'ajupis per ser blanca; també van al gessamí".

Un dia a casa meua, quan començava a cantar
vaig sentir la teua veu. Havies arribat.
Els dos férem la tonada de la llengua a les mans;
un llavi teu se'm presenta i dóna forma al meu cant.