Vine

Per enèsima vegada he estat somiant-te;
compartíem coordenades en el curs d'un viatge astral.
Es vibrava que érem l'altra part de l'altre,
abraçats ho comprovàvem i encaixaven les meitats.

Em juraves que eres tu qui em somiaves,
et vaig pessigar les galtes per si no eres veritat.
Començaven a passar-nos coses rares;
ens creixien unes ales i volàvem de la mà.

Però quan torne de somiar, en aterrar al llit,
el teu rostre s'ha esborrat i ja t'has esvaït
com si des d'allà on venim et rebobinés algú
que no sap que has nascut per mi
i que jo he nascut per tu.

Quan pugues, torna al meu costat,
que sense tu no sé volar.
Vine! Vine! Vine!
T'estime.

Faig dibuixos intentant la teua imatge,
rastrejant-te sense rastre, delineant una obsessió.

Dibuixos que comencen mil vegades
i que es queden en les ganes a les fulles del meu bloc.

Sé que no sé res de tu i alhora ja ho sé tot
i per completar l'absurd no sé ni el teu nom.
Algun dia ho entendrem recordant el futur
perquè sé que has nascut per mi
i que jo he nascut per tu.