Defensa del somriure

Jo que he nascut per a respirar...
m'ofeguen els fums de guerra i maldat
que embruten els vents que corren pel món.
Jo que he nascut per a riure amb la gent
em couen al ulls les llàgrimes d'ells, m'aprima la seua fam
i em seca la boca la seua set.

Sóc de tothom i tothom és de mi.
Els trets disparats contra el nen palestí
m'han ferit els batecs, se m'infecta la veu.

No sé què fer, si anar a matar, si anar a morir,
si anar a cantar, si anar de roí o anar a estimar.
No vull dimitir de l'ésser humà.

El somriure no és un anunci dental
com voldria el senyor de la força imperial.
El somriure és de llum i brisa de mar.

És el nostre poder, el nostre arsenal.
El somriure no és un anunci dental.
El somriure rebel al final brillarà
en els llavis contents de la llibertat.

En principi és en si una finalitat
i el podem fer servir també com un mitjà
a favor de la gent, a favor del demà.
A favor dels xiquets que mai més somriuran
gràcies als bombardeigs de megatones de foc i metall.
Aliats de l'infern, aliats del terror.
Ignorants, mentiders, prepotents, invasors.
Us desitge, de cor, una indigestió de canons.
Deixeu en pau la pau
i deixeu que camine el món.

Mentre quede un somriure no ens hauran pogut guanyar.
Mentre ens quede un somriure els estels ens faran costat.