Tomeu (El somni)

Dins un roure, en bressol de tarongina,
va néixer Tomeu,
un ratolí terrós, amb clapes blanques
i dolç com la mel.
Amb el gloc-gloc d'aigua de lluna,
va créixer Tomeu,
o amb la dringadissa de l'aire ,
movent picarols de neu.

Fragant de romaní i farigola,
recollia liles i dents de lleó
es rentava amb les gotes de rosada,
i s'assecava mirant el sol.

Però Tomeu tenia un somni,
que no es feia realitat,
sempre envoltat de flors,
més no havia vist el mar.
Conspirava el temps en contra,
doncs els anys anaven passant,
el seu somni s'esmunyia,
entre desitjos blaus.

Petxines i conquilles,
corns i xarxes de mariner,
timons de vaixell, badies,
estuaris I rompents.
Peix de plata, aigua salada,
sirenes d'escates d'or,
escumes blanques que van i venen,
per la imaginació.

Havien passat els anys, de pressa
per el bon ratolí,
malalt, vell i cansat, rumiava,
que no era del tot feliç.
Un racó buit en sa existència,
que no podia omplir,
aquell somni blau que esgarrapava
per dins del seus sentits.

El metge del poble, amb tremolosa veu,
anuncia que la seva vida, cada cop era més breu.
"Et queden tant pocs dies, alguns mesos potser,
seran diades dures, per un cos tant vell".