Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Tomeu (El viatge)


Com l'esglai, que et fa el temps,
com l'estremiment dels anys,
sentir plovisquejar, sobre el teu teulat,
i saber que, el passat , és l'últim hivern que tindràs.

Com l'espurna, brillant,
com la pluja constant,
Tomeu decidí, emprendre el camí,
que un somni a la deriva,
fa més trist I més buit, el fet de morir.

Tomeu que no s'aturava,
ni amb la boirina, ni amb bassals de fang,
nits sense aixopluc, dolors a la carn,
deixà enrere el bosc.

Esgotat jagué en una roca,
mort de set, I esbufegant pols,
sentí una veu cantant, una cançó amargant,
i al veure un mariner, l'alegria el revisqué.

I aquell bon mariner, li va fer un regal,
una esponja de mar, d'on sortia aigua a l'instant.

"Però si d'aquesta esponja hi beu algú més,
no sortirà més aigua I perdrà el seu poder".

Anaven passant els dies,
i no semblava, avançar prou,
tenia per beure, però no per menjar,
i no podia seguir…

Un cop més la providència,
altra volta aparegué.
Una nimfa gris,
al veure'l tant trist,
es compadí d'ell, i volgué ajudar.

I aquella nimfa gris, li va fer un regal,
Un cistell de vímet, de viandes sens fi.

"Però si d'aquest cistell hi menja algú més,
no sortirà més teca, I perdrà el seu poder".

 






 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Valores emergentes

por Fernando G. Lucini el 14/07/2021

Uno de los principales motivos por los que desde hace ya años vengo amando la "canción de autor" en el sentido más amplio de ese género, y por los que me siento "enganchado" a ella, es por la capacidad que tiene para sorprenderme siempre, y cuando menos me lo espero.

HOY EN PORTADA
El Sabina que conocemos hoy

por Frank Carlos Nájera el 12/07/2021

Era otro diciembre fresco en Miami, de esos que para nosotros merecen el atuendo invernal, a pesar de que no es más que un par de vientos rellenos de rayos ultravioletas que no separarían a un europeo o neoyorquino de nuestras playas. Es el frío para nosotros, y en una mañana de uno de esos diciembres, en un año bastante particular y sobre todo apocalíptico, empecé a escribir lo que la chispa de Una de romanos me puso entre los dedos. Ahora, cerca de cinco meses después, lo vuelvo a retomar.

PUBLICIDAD

 

 



© 2021 CANCIONEROS.COM