Et dono una cançó

I com gasto paper tot recordant-te.
Com t’ho fas perquè parli en el silenci,
com de tu no se me’n van les ganes
tot i que amb tu ningú mai no m’hi vegi.
Com va passant el temps,
que tot d’una són anys,
sens que passis per mi, i t’hi quedis.

Et dono una cançó si obro una porta
i de les ombres en surts tu.
Et dono una cançó de matinada
quan més vull la teva llum.
Et dono una cançó quan apareixes,
el misteri de l’amor.
Si no el fas aparèixer no m’importa,
jo et dono una cançó.

Si miro cap enfora és quan m’aturo.
La ciutat que s’ensorra mentre canto,
hi ha gent que m’odia, i la que m’estima
no em perdonarà que jo em distregui.
Creuen que ho dic tot, que m’hi jugo la vida
perquè no et coneixen, ni et senten.

Et dono una cançó, proclamant coses
sobre el meu dret a parlar.
Et dono una cançó amb aquestes mans,
les mateixes per matar.
Et dono una cançó i així dic pàtria
i encara parlo de tu.
Et dono una cançó com disparant-la,
com un llibre, una paraula, una guerrilla:
Com quan dono l’amor.