El seu home

Tot i el vent, a poc a poc,
una vella obre la porta.
Sols vol llenya per ‘fer un foc.
Res més no li importa,
que el seu home se li mor
de pura vellesa.

Melancòlica, se’n va
travessant la boira prima
fins al bosc on somià
fa temps en qui estima,
en qui estima i se li mor
de pura vellesa.

Res no aturarà el camí
de la vella que arracona
amb dits balbs branques de pi.
Res ni cap persona,
que el seu home se li mor
de pura vellesa.

No, res no l’aturarà,
ni la veu que tant l’angoixa
tot dient-li que en tornar,
carregada i coixa,
el seu home ja haurà mort
de pura vellesa.

Ni aquesta altra veu cruel
que, pujant d’ella mateixa,
li diu que va ser infidel...
Tant li fa, no es queixa,
que el seu home se li mor
de pura vellesa.