Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
   

Traducción automática
     
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó

La versió de Josep Maria Espinàs duu per títol "L'enterramorts"

La balada dels cementiris


Tinc tombes en franca abundància,
sepultures a tort i a dret.
Tot cementiri d’importància
té el meu racó, parat i net.
Del nínxo(l) estret al mausoleu,
sempre amb algú de resident,
tinc caus oberts per tot arreu,
i tanmateix no estic content.

Perquè no en tinc, i em sembla massa,
i és depriment, i és denigrant,
al cementiri de Terrassa,
on visc d’ençà que era un infant


En tinc a Reus, Valls i Gelida,
a Montjuïc, Les Corts i Sants,
i -no ho dubteu, no és cap mentida-
al cementiri d’elefants.
Camp o ciutat, no importa gaire:
en tinc allà on pots fer un forat.
Faig com castells tombes a l’aire
i es mor d’enveja el veïnat.

P’rò no en tinc la més minsa traça,
ni un trosset insignificant,
al cementiri de Terrassa,
on visc d’ençà que era un infant


L’u de novembre és el deliri:
em moc infatigablement
de cementiri en cementiri,
de creu de marbre en monument.
Ara m’han vist dur una corona
a Collserola, i bé pot ser
que un xic més tard, a Tarragona,
em clissi algú sota un xiprer.

P’rò sols un gran fill de bagassa
pot dir: “L’he vist tot passejant
pel cementiri de Terrassa,
on viu d’ençà que era un infant


Al palau de la meva tia,
la marquesa de Carabàs,
tinc els parents en agonia:
“Quan redimoni et moriràs!”
N’hi ha un que vol l’or, l’altre els seus mobles,
aquell les joies i el Dalí,
l’altre els terrenys, l’altre els immobles
i aquell d’allà no us ho sé dir.

Jo no vull res, si és que ella es passa
l’Eternitat bo i descansant
al cementiri de Terrassa
on visc d’ençà que era un infant


Cantava així, atiant la flama
d’un soldat per ell conegut,
un jove trist, de bona fama,
ben endreçat i gens pelut.
P’rò Déu n’estava fins als nassos
de tant romanço, i li tramet
la de la falç, per ‘dur els seus passos
a Sancho de Ávila de pet.

Però el destí porta sorpreses:
l’enterramorts ‘nava torrat
i va dur el cos a Les Franqueses,
allà on mai no havia posat
els peus aquell ruc acabat!

(1961)

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

el 15/09/2018

El trovador mexicano Alejandro Filio acaba de lanzar su último disco Trova azul, un disco a guitarras y voz que hoy nos cuenta canción a canción.

HOY EN PORTADA
Entrevista a Litto Nebbia (I)

por Manel Gausachs el 15/10/2018

Litto Nebbia actuó el pasado 18 de mayo en Barcelona dentro de una pequeña gira española de cuatro conciertos en pequeños locales. Aprovechamos la ocasión para hablar con él poco antes de cumplir los 70. En esta primera entrega de la entrevista, que publicamos en dos partes, hablamos con detalle de seis de los siete discos que ha publicado en estos últimos tres años. Seis obras de géneros muy diferentes que demuestran, una vez más, que Nebbia trasciende los límites del Rock y del relato juvenil que se le adjudicó en sus inicios. En la segunda entrega, que publicaremos próximamente, hablaremos de su faceta como productor, de su nueva autobiografía Mi banda sonora y de lo cerca y lejos que está a la vez entre sí todo el mundo hispánico de la música.

 



© 2018 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

 

Acceso profesional