Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
   

Traducción automática
     
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó

Aparece en la discografía de

L’assassinat


Versión de Georges Brassens
Versión de Miquel Pujadó
No solament a la ciutat
floreix l’assassinat;
al nostre poble també hi ha el
millor instint criminal.

Tenia el cap tot blanquinós
i el cor tou i esponjós:
la sang li va posar paranys
per una de vint anys.

P’rò la carn fresca dels carrers
val molts i molts diners...
Després de quatre o cinc petons
no li quedaven fons.

Quan la mà oberta li estengué
molt trist ell li digué
que era més pobre que un tal Job.
Ella es vestí de cop.

Se’n va anar a veure el seu company
tot ensumant l’engany,
i el va portar on vivia el vell
perquè li fes la pell.

Ell que l’aguanta i ella, en fred,
li clava el ganivet.
Quan expirava, el va insultar i
la llengua li ensenyà.

Ja m’ho regiren tot com cal
sense trobar ni un ral.
Només factures depriments
i fulls d’embargaments.

Llavors li va saber molt greu
d’haver fet el que féu...
De genollons, aquell pendó
va demanar perdó.

I quan la bòfia va arribar
plorant la va trobar.
Fou una llàgrima de mel
el que la va dur al Cel.

I el matí que la van penjar
al Paradís pujà.
Des d’aquell dia, a alguns creients
no se’ls veu gens contents.

No solament a la ciutat
floreix l’assassinat.
Al nostre poble també hi ha el
millor instint criminal.

(1962)







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM