No té encara una sola ploma,
la fletxa que l’ha de ferir,
i el seu cor no s’encén ni en broma
quan a tot mascle diu que sí.
No l’afecta l’ocell que vola
ni les flors, i observa amb horror
les Venus de la vella escola
les que fan l’amor per amor;
les Venus de la vella escola
les que fan l’amor per amor
Tampoc té un diable salvatge
que li faci bullir el perol:
quan al setè cel fa un viatge
no passa mai de l’entresòl.
No sent cap foc dins les entranyes,
sospirant no perd mai l’alè,
i es mira com bèsties estranyes
les que fan l’amor per plaer.
i es mira com bésties estranyes
les que fan l’amor per plaer.
I no et pensis que estigui en venda:
si vols tastar la seva pell,
no et cal pas polir-te la hisenda
fent-li un regal de gran nivell.
No et presenta mai cap factura
abans de ficar-se amb tu al llit,
no és cap noia venal i impura
que faci l’amor per profit;
no és cap noia venal i impura
que faci l’amor per profit;
P’rò llavors, per què s’abandona
sens cor ni lucre ni plaer?
Si l’amor no res no li dóna,
per què el fa tan sovint, per què?
Si tothom li entra a la botiga
i pot despullar-la al galop,
és que no vol semblar una antiga,
segueix la moda i és una esnob.
és que no vol semblar una antiga,
segueix la moda i és una esnob.
Però el món es transforma i muda:
potser un jorn se li clavi al pit
una ínfima fletxa perduda
que travessava l’infinit.
I, al compàs d’una barcarola,
resoldrà imitar sense enyor
les Venus de la vella escola,
les que fan l’amor per amor;
les Venus de la vella escola,
les que fan l’amor per amor.
El cantautor y poeta extremeño Pablo Guerrero, autor de A cántaros, murió a los 78 años en Madrid tras una larga enfermedad; su obra unió canción, poesía y compromiso político durante más de medio siglo.
En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.