El 21 de setembre

Un vint-i-u de setembre te’n vas ‘nar a fer punyetes,
i fins ara, cada any a unes hores concretes,
mullant el mocador, t’enyorava el besllum.
Doncs bé, hi tornem a ser, i no tinc ni una gota
que em pugui portar als ulls. No sé pas si se’m nota,
p’rò el vint-i-u de setembre, avui tant se me’n fum.

Ningú no veurà més, quan cau la fulla morta,
l’esperit desolat que se m’assembla, i porta
el dol de cada fulla enyorant-te el besllum.
Que els cargols de Prévert duguin al cementiri
enguany tots sols la fulla, jo no aguantaré el ciri:
el vint-i-u de setembre, avui tant se me’n fum.

Abans, obrint els braços com una avioneta,
m’enfilava pel cel per ‘seguir l’oreneta
i trencar-me el clatell enyorant-te el besllum.
El club d’Ícars té un membre de menys fa una estona,
la tardor ja no ve quan l’ocell m’abandona:
el vint-i-u de setembre, avui tant se me’n fum.

Ben lligat amb un tros de faldilles esquives,
conservava al balcó un pom de semprevives
que regava de plors, enyorant-te el besllum.
Crec que el regalaré al primer mort que passi.
Ni la pena és eterna, ja ho veus, què vols que hi faci,
si el vint-i-u de setembre avui tant se me’n fum!

A partir d’ara, el tros de cor que encara em resta
ja no travessarà la frontera funesta
bategant a destemps i enyorant-te el besllum.
El seu foc s’ha apagat, i amb la flama, o t’afanyes
o amb prou feines podràs rostir quatre castanyes.
El vint-i-u de setembre, avui tant se me’n fum

...i és molt trist no poder viure trist sense tu.