Els nou-rics

Els nou-rics van al poble a cavall del diner
per ‘comprar noies verges als homes de bé.
Per un preu generós, es creuran
amb dret a fer-ne el que voldran.
P’rò la carn més preuada, la carn de l’Agnès,
se la pinten a l’oli, car mai no s’ha encès
per ningú que no arribi amb les mans
buides i els ulls espurnejants.

Als nou-rics potser els estranyi, els
entristeixi, els entristeixi
que una noia amb un cos tan bonic
s’ofereixi, s’ofereixi
a qui no té ni on caure mort:
els nou-rics sempre baixen de l’hort.

Les noietes com cal, que per or i diamants
s’han venut la floreta al mercat dels Encants,
obedients van i escalfen el llit
quan els nou-rics mouen un dit.
P’rò la pell de l’Agnès, p’rò la carn de l’Agnès
se la pinten a l’oli i no hi poden fer res,
que els favors mai no els pensa atorgar
a contracor, parant la mà.

Les noietes com cal són de cor consistent
i amb la flor garantida per temps permanent
com les flors de paper o de cartró,
les flors de marbre al Panteó.
Però al cor de l’Agnès, al gran cor de l’Agnès,
li plau mudar de pell en un tres i no res
i mai no repetir el mateix to,
no repetir mai una flor.