En aquell temps, jo vivia a la lluna.
Els plaers d’aquí baix m’estaven tots vedats.
Escriptor i jardiner, entre un vers i una pruna
acollia els gats extraviats.
Ah ah ah ah Puta de tu!
Ah ah ah ah ah Pobre de mi!
Un jorn plujós, algú grata la porta.
Jo que m’afanyo a obrir: un altre gat, segur.
Ves per on, el felí que la tempesta em porta
eres tu, eres tu, eres tu.
Em vas mirar amb ulls color de pistatxo,
i al cor em vas posar una pota de vellut.
Feliçment per a mi, ni tenies mostatxo
ni en sabies res, de la virtut.
Pels cent racons del meu món de bohemi
vas deixar espurnejant el foc dels teus vint anys.
I, per ‘mi, flors i versos i gats, vas ser el premi
d’aquell qui no juga i rep els guanys.
P’rò passa el temps i amb la falç fa destrossa.
Amb prou feines l’amor volia madurar
que em cremaves sonets, i foties la coça
als meus gats, i lleixiu al lilà.
Fins que una nit, miserable bandarra,
en trobar el rebost buit, no vas pas dubtar a fer
per un quart de pollastre i una botifarra
un salt fins al llit del carnisser.
Fart ja per fi, femella sense entranyes,
renunciant als amors frustrants i dissortats,
vaig fer cap a la lluna, emportant-me les banyes
i les flors, i les cançons, i els gats.
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".