Res a llençar

Sense els seus cabells llisos, a mi em sembla evident
que hauré d’anar de bòlit per ‘veure d’on ve el vent.

Tot és bo en ella, res no es pot llençar.
A l’illa deserta, tot t’ho has d’emportar.

Sense les seves galtes, no sé com subsistir:
són pomes sempre noves per ‘la set del camí.

Sense el seu coll, perdria el millor coixí el meu cap,
i això de dormir a terra no és sa, com tothom sap.

Sense les seves cuixes, com m’ho faré demà,
si perdo l’equilibri, per poder-me agafar?

Té moltes altres coses per a engrescar la gent,
però em nego a exhibir-les aquí, públicament.

Hi ha encara molts encisos que em deixo en el tinter.
Un curs d’anatomia, aquí no el podreu fer.

És la seva feblesa: li té afecte al seu cos
i mai no acceptaria de perdre’n ni un sol tros.

És dona susceptible, té orgull a rebentar:
o bé la prens sencera o més et val plegar!