Si almenys fos una mica maca
em diria ”No és tan dolent;
és ben boja, això és evident,
però és tan bella que destaca”.
P’rò té un rostre més fastigós
que un cul granellut i merdós.
Si almenys tingués alguna corba
em diria: “No és tan dolent;
és ben lletja, això és evident,
però té un cos que engresca i torba”.
Dissortadament, quin espant:
és un esquelet ambulant.
Si almenys fos una mica amable,
em diria “No és tan dolent;
és ben plana, això és evident,
p’rò és una noia formidable.”
Tanmateix, no és pas cap secret:
no hi ha ningú amb més mala llet.
Si almenys tingués intel·ligència,
em diria “No és tan dolent;
és un monstre, això és evident,
p’rò un veritable pou de ciència”.
Tanmateix, aquesta noieta
és totalment analfabeta.
Si almenys fos bona cuinera
em diria “No és tan dolent;
és idiota, això és evident,
però em fa venir salivera”.
Tanmateix, amb cada guisat
l’estómac m’ha recargolat.
Si almenys fos sincera i fidel,
em diria “No és tan dolent;
m’enverina, això és evident,
però és una esposa model."
Tanmateix, s’ho fa amb el primer
que passa pel nostre carrer.
Si almenys estigués moribunda,
em diria “No és tan dolent;
em fot banyes, és evident,
p’rò se’n va a una tomba profunda".
P’rò no agafa ni un refredat
i és ella qui em fot’rà al forat.
El cantautor y poeta extremeño Pablo Guerrero, autor de A cántaros, murió a los 78 años en Madrid tras una larga enfermedad; su obra unió canción, poesía y compromiso político durante más de medio siglo.
En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.