Notificar error
Comentar
-
+
Idiomas
Traducción automática
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
A cops de tendresa
L’amor ens sorprendrà en arribar al final
de dos camins nevats dels quals l’un l’altre ignora.
El temps, a la cruïlla, serà primaveral:
sabrà fer florir els cors i esclataran alhora
fonent-se en una sola i immensa rosa encesa
que regarem plegats amb aigua de tendresa.
L’amor bressolarà les hores de l’estiu
igual que el vent bressola cabells i blats i herbes
i, amb els seus dolços fils, voldrà trenar un gran niu
des d’on contemplarem postes de sol superbes.
I, en nits de xafogor, la pàl·lida princesa
ens vetllarà amb un raig d’argent i de tendresa.
L’amor caurà dels núvols els vespres de tardor
com una pluja fina, daurant les fulles mortes.
I, així que ens mulli el cos, en fugirà la por.
Veurem la pols dels anys marxar lluny de les portes,
les portes que ens mantenen enllà de la vellesa,
les portes que hem bastit amb fusta de tendresa.
L’amor, bufant el foc les llargues nits d’hivern
ens ha de dar el caliu que ens cal per ‘la partença.
Allà on tu i jo anirem no hi ha ni Cel ni Infern:
la mort no és altra cosa que una nova naixença.
I així, fora del temps, tindrem la gran riquesa
de ser immortals, i eterns infants de la tendresa.
de dos camins nevats dels quals l’un l’altre ignora.
El temps, a la cruïlla, serà primaveral:
sabrà fer florir els cors i esclataran alhora
fonent-se en una sola i immensa rosa encesa
que regarem plegats amb aigua de tendresa.
L’amor bressolarà les hores de l’estiu
igual que el vent bressola cabells i blats i herbes
i, amb els seus dolços fils, voldrà trenar un gran niu
des d’on contemplarem postes de sol superbes.
I, en nits de xafogor, la pàl·lida princesa
ens vetllarà amb un raig d’argent i de tendresa.
L’amor caurà dels núvols els vespres de tardor
com una pluja fina, daurant les fulles mortes.
I, així que ens mulli el cos, en fugirà la por.
Veurem la pols dels anys marxar lluny de les portes,
les portes que ens mantenen enllà de la vellesa,
les portes que hem bastit amb fusta de tendresa.
L’amor, bufant el foc les llargues nits d’hivern
ens ha de dar el caliu que ens cal per ‘la partença.
Allà on tu i jo anirem no hi ha ni Cel ni Infern:
la mort no és altra cosa que una nova naixença.
I així, fora del temps, tindrem la gran riquesa
de ser immortals, i eterns infants de la tendresa.
Para citar esta página: https://www.cancioneros.com/nc/14838/0/a-cops-de-tendresa-miquel-pujado
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD
LO + EN CANCIONEROS.COM
HOY DESTACAMOS
Nuevo cancionero y discografía
el 22/05/2018
Presentamos el quinto de nuestros cancioneros y discografías anunciados en el marco de nuestro vigésimo aniversario. María Dolores Pradera siempre ha reivindicado —incluso cuando no estaba de moda— la obra de los grandes autores populares hispanoamericanos, desde José Alfredo Jiménez a Chabuca Granda, pasando por Atahualpa Yupanqui o Carlos Cano. Hoy la reivindicamos a ella.
Presentamos el quinto de nuestros cancioneros y discografías anunciados en el marco de nuestro vigésimo aniversario. María Dolores Pradera siempre ha reivindicado —incluso cuando no estaba de moda— la obra de los grandes autores populares hispanoamericanos, desde José Alfredo Jiménez a Chabuca Granda, pasando por Atahualpa Yupanqui o Carlos Cano. Hoy la reivindicamos a ella.
HOY EN PORTADA
6 Festival Jardins de Pedralbes Barcelona 2018
por Carles Gracia Escarp el 14/06/2018
Mariza renovó su idilio con Barcelona en un concierto en el Festival Jardins de Pedralbes en el que presentó su nuevo disco de título homónimo Mariza, una obra que refleja bien el equilibrio artístico y personal de la cantante portuguesa en el presente, un espejo de calma hecho canción.
Mariza renovó su idilio con Barcelona en un concierto en el Festival Jardins de Pedralbes en el que presentó su nuevo disco de título homónimo Mariza, una obra que refleja bien el equilibrio artístico y personal de la cantante portuguesa en el presente, un espejo de calma hecho canción.
