Sense vi no es pot dir missa

Jo tinc uns amics que m’estimen
només quan van curts de calés,
calés que –per cert- mai no em rimen
amb totes les lletres del mes.
I, quan ja n’estic fins als nassos,
només les tavernes fidels
em volen obrir cor i braços
i em fan l’escaleta als estels.

Una copa de vi a ningú no fa mal,
acarona els budells, fa pujar la moral.
Una copa de vi mai serà tan mortal
com un metge o com un general !

El catre més cosmopolita
pertany a la meva muller :
hi passa des de l’israelita
fins al membre de l’OAP.
Jo els faig el sopar i la bugada,
preparo el sofà per ‘dormir
i passo tranquil la vetllada
omplint-me les banyes de vi.

Una copa de vi tanca amb clau el local
on la mala maror té el seu cap i casal.
Una copa de vi il·lumina el raval
de l’oblit com si fos un fanal.

El vi és un engany i una ajuda
que ens pot animar a suportar
-com Siva, Jesús, Al·là i Buda-
l’absurd d’un món sense demà.
P’rò abans deixaré aquesta vida
després d’una trompa com cal
que amb una cirrosi fornida
per l’aigua missaire i banal !

Una copa de vi és l’etern ritual
del creient que alça el colze amb el calze immortal.
I és que el vi, pap endins, esdevé un suc reial,
sigui negre o bé blanc, tant se val !