Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Les catedrals de ciment


Les catedrals de ciment
són tan altes com els arbres
de les llegendes que el vent
explicava amb veu de sabre
pels antics palaus de marbre
i els freds claustres del convent.

P’rò, si aquestes catedrals
fossin uns arbres, tindrien
tota l’escorça d’asfalt,
i les fulles no caurien
perquè mai no arribarien
a sortir d’un cos malalt.

Les arrels farien niu
al cor de les clavegueres,
i un inacabable riu
de formigues matineres
buscarien mil dreceres
intentant fer la viu-viu.

En aquestes catedrals,
més enllà de les carenes,
sacerdots del Bé i del Mal
consagren la lluna plena
sense joia i sense pena
des de temps immemorials.

Prega en silenci el fidel
i després el calze vessa
omplint carrerons i estels
d’una sang fosca i espessa,
una sang fosca i espessa
que engoleix cançons i anhels.

Les catedrals de ciment
beuen de les nostres venes:
són muntanyes d’excrements
nombroses com grans d’arena,
i creixen com la gangrena
ofegant els continents.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM