Comentar
-
+
A Paco Muñoz, que la va cantar millor que jo.
Sóc un peix de terra endins
Cuba no fou pe'l meu avi
més que un mot a flor de llavi,
una imatge de postal.
Mira,
ignorava la trempera
que segrega l'havanera,
el seu mar fou la banyera
i el ventall el seu gregal.
Mira,
diuen que les lleis d'herència
ens modelen com al fang
però, pel que a mi respecta,
el seu principal efecte
me'l van injectar a la sang...
Sóc un peix de terra endins,
què vols que hi faci
si els xanguets em són cosins
llunyans, llunyans...
No hi ha sal al meu cabell
ni color a la meva pell,
si un record d'arena dins les meves mans.
Sé que no és motiu d'orgull
ni de vergonya:
no tothom fa el mateix bull,
i és d'agrair...
P'rò sovint penso en el mar
com el fill lluny de la llar,
i escumejo amb el meu somni el blau marí.
Mira,
no atabalo les gavines
amb encàrrecs per veïnes
d'altres ribes, mar enllà.
Mira,
amb Neptú no m'hi faig gaire:
és un iaio rondinaire
que treballa de drapaire
amb les naus que fa enfonsar.
Mira,
en sentir cants de sirenes
no estalvio el cotó fluix:
deu fer angoixa d'arrambar-se
a una maleïda garsa
que no fa servir entrecuix...
Sóc un peix de terra endins,
no tinc pirates
ni tresors ni bergantins
infància enllà,
i -per molt que hagi begut
tramuntanes amb embut-
no he pogut emborratxar-me d'oceà.
Sé que no és motiu d'orgull
ni de vergonya;
no tothom fa el mateix bull,
quin pal, si no!
P'rò sovint penso en el mar
com el fill lluny de la llar
i els meus somnis escumegen l'horitzó.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
© 2026 CANCIONEROS.COM
Notas legales
Servicios
• Contacto
• Cómo colaborar
• Criterios
• Estadísticas
• Publicidad
Síguenos
