Olga

Com podràs posar en perill la Dama
si no ets més que un esquifit peó?
Com t’ho fas, per dominar un programa,
si no saps fer anar l’ordinador?
Com pretens resoldre la creuada
quan algú t’amaga els enunciats?
Per què el risc d’una última tirada
si els daus estan, com sempre, carregats?

Olga, Olga...
Solament quatre fonemes
contenint un univers
ple de joies i problemes
i tendre, i pervers.
Olga, Olga...
Tants estires, tants arronses,
tans ‘T’estimo’, tants ‘Bon vent’...
El destí fa giragonses
que ens maregen de valent.

Com negar el vertigen de l’abisme
que t’atreu, ulls fixos, cap al buit?
Com mirar de creure en un sofisma,
si saps que ets tu mateix qui t’has mentit?
Com et pots pensar, per molt que cavis,
que els records es deixen soterrar?
Com gosar negar un somriure als llavis
quan tornen per portar-te de la mà?

Olga, Olga...
Un castell inexpugnable
contra el qual fas d’ariet,
tot sabent que és molt probable
que acabis desfet.
Olga, Olga...
La manyaga inesperada
si intueixes la fredor,
i el silenci quan l’albada
ja es vestia de cançó.

Com es pot guarir una esgarrapada
que no deixa marques a la pell?
Com et pots refer d’una ventada
que t’ha fet girar com un penell?
Com gosar arxivar l’esgarrifança
quan mercès a ella saps que ets viu?
Com et pots desfer de l’esperança
si sota de la cendra hi ha el caliu?

Olga, Olga...
Una imatge ja grogosa
o un futur per estrenar?
Ja em diràs qui és el qui gosa
preveure el demà!
Olga, Olga...
N’ets ben lluny, però us envolta
un mateix mantell de nit.
Tanca els ulls, calla i escolta:
pots sentir-la ran de pit.