Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Les places de Gràcia


La conversa ensopegava amb la fumera,
la cervesa agonitzava en el taulell,
quan de sobte -és allò que un mai no espera-
vas sentir el lleu fregadís d’una altra pell.
Un somriure compartit, defenses baixes,
quatre mots ben col·locats, un xut i gol!
No et trobaves ja tot sol com un mussol,
a la Plaça del Sol.

Un fanal il·luminant la pasejada,
un ménage a tres -vosaltres dos i el vent-,
una mà que s’atreveix (no és rebutjada)
i dos cossos que es vinculen tendrament.
El primer petó, clissat pel gran relllotge,
un petó com una poma per’ la set...
Era hivern, p’rò no sentíeu pas el fred
a Rius i Taulet.

Una plaça a Gràcia és un racó
on els déus se’n van de copes
si els rosega la tristor.
Una plaça a Gràcia és un forat
que t’acull sempre que intentes
defugir la soledat.
Una plaça a Gràcia és un cor nu
que batega amb el teu ritme
si el desig ja és prou madur.
Una plaça a Gràcia és un infant
que se sap sorprendre encara
quan la vida es va imposant.


Si l’atzar havia fet ja la jugada,
a vosaltres us tocava collir els daus
-i us els vau fer vostres d’una esgarrapada,
que els corsaris vacil·lants no aborden naus.
Quan el sol va haver vençut la Dama Ombra,
va espiar des del carrer el combat galant
que lliuràveu en un pis no gaire gran
de la Plaça del Diamant.

Van anar passant els dies, les setmanes,
i us anàveu retrobant regularment.
Era abril i ja florien les baranes,
i amb els peus ‘nàveu llegint el paviment.
Una nit, mentre sentíeu uns gitanos
rumbejar a cops de guitarra, bongo i ball,
et parlà de viure junts: quin cop de mall,
a la Plaça del Raspall!

Una plaça a Gràcia té el caliu
que alimenta l’esperança
com l’ocell al fons del niu.
Una plaça a Gràcia, si ets despert,
fa que entenguis les llambordes
com si fos un llibre obert.
Una plaça a Gràcia, si li plaus,
fa que el temps resti en exili
fins que hi vulguis fer les paus.
Una plaça a Gràcia et fa el regal
d’un futur prenyat de joia
-si és mentida, tant se val!


Però el temps no mira mai allà on trepitja
i un bon dia us va trobar en el seu camí.
Com a càstig, va envoltar-vos de calitja:
mai no vau saber del cert qui perdé a qui!
El que saps és que un matí l’acompanyares
fins al metro un darrer cop (“Adéu, Enric.”)
i no vas sentir cap pena, o potser un xic,
a la Plaça Joanic.

Ara tornes a arrambar-te a la fumera
cada vespre, amb la cervesa arran de nas.
Duus la seva foto encara a la cartera:
la volies estripar i no n’ets capaç.
Veus els gestos, sents els mots que t’embolcallen
i et preguntes, somrient com qui no vol,
quants merders ara mateix són al bressol
a la Plaça del Sol.

Una plaça a Gràcia és prou prudent
per saber que tot es gasta i
res no dura eternament.
Una plaça a Gràcia no duu mai
una pedra al fons del fetge,
més s’estima l’això rai.
Una plaça a Gràcia converteix
cada adéu en un inici,
cada mort en un esqueix.
Una plaça a Gràcia et fa costat:
li plau veure’t melancòlic
però mai desesperat.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
IX Festival de Canción De Autor «Otoño en Navarrés»

por María Gracia Correa el 25/11/2019

Otoño tras otoño, Navarrés hace un paréntesis en su vida cotidiana para recordar a Joan Baptista Humet. Desde que falleció el cantautor, hace once años, cada final del mes de noviembre el pueblo en el que nació se colma de canciones y música en su memoria. Su recuerdo perdura por encima del tiempo, sus canciones permanecen en el alma de su gente. Vuelve el otoño a Navarrés de nuevo, con un festival que contará con las actuaciones de Sara Reus, Laura Granados, Fede Comín y Gabriela Castillo, y que finalizará con un tributo en el que una veintena de artistas pondrá voz a sus canciones.

HOY EN PORTADA
Novedad discográfica

por Frank Carlos Nájera el 04/12/2019

El trovador cubano Carlos Varela acaba de lanzar El grito mudo, su primer disco en solitario en 10 años tras No es el fin (Grafitti Music Records 2009), un disco que se acerca a veces estilísticamente a Como los peces, y esencialmente a Monedas al aire, pero que encuentra su propio rumbo.

 



© 2019 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

cancioneros.com/letras
Acceso profesional