Valors a la baixa

Sembla, doncs, que la tendresa
no es cotitza com abans
-potser sigui una fotesa,
però jo m’ho agafo amb guants.
Sembla lògic que el cinisme
guanyi enters contínuament,
que, a la Borsa, l’arribisme
pugi un quatre-cents per cent.
És prou lògic i evident.

P’rò jo deso els meus valors dins d’un calaix,
tant me fa si alguns em miren de biaix.
No me’n penso pas desfer, no me’ls vendré!
Tard o d’hora han de tornar a fer un bon paper.

Puja el culte a la façana,
el disseny fa de patró:
amb llacets i cel·lofana,
es pot vendre un cagalló.
T’espera un futur terrible
si no creus que Llibertat
sigui un terme compatible amb
Dictadura de Mercat.
No es perdona, aquest pecat.

P’rò, assetjant pels homes-llop de Wall Street,
i amb el risc que m’assenyalin amb el dit,
dic ben alt que em nego en ferm a negociar
els valors que fan que encara em senti humà!

Diuen que la independència
de criteris ha baixat
i que, a l’altra, la prudència
li prepara un cop d’Estat.
Pots dir blanc o pots dir lila,
pots dur llana o ‘nar esquilat,
sempre que facis la fila
de la resta del ramat:
cal seguir el camí fressat.

P’rò, malgrat que l’individu és un ocell
empaitat pels uniformes del cervell,
mentre tingui els meus valors, cap bordegàs
podrà fer que m’agenolli o marqui el pas!

Sembla, doncs, que la tendresa
no es cotitza com abans
-potser sigui una fotesa,
però jo m’ho agafo amb guants.