Entre el cranc i l’escorpí

Entre el cranc i l’escorpí
hi ha un lleó i una balança
i, al bell mig, l’esgarrifança
virginal que em fa estremir
entre el cranc i l’escorpí.
Entre l’escorpí i el cranc
si reculo van mal dades
i, si avanço, les fiblades
m’enverinaran la sang
entre l’escorpí i el cranc.

Sé de tres parells de banyes
-el marrà, la cabra, el brau-
que m’encalcen les entranyes
mentre corro per l’afrau.
Me’n deslliuro, i el sol llaura
el meu bleix amb reixa d’or
quan la fletxa del centaure
vol nodrir-se del meu cor.

Dos bessons, a banda i banda,
ja m’estiren de les mans
i m’esqueixen, fil per randa,
múscul, os, bigues i envans.
Em capbusso en la fugida
als abismes més pregons
per trobar fosca acollida
dins les goles dels taurons.

D’una urpada, un rei em llança
crit enlaire, i caic estès
sobre un plat que dansa i dansa
p’rò no gosa fer-me el pes.
I, encerclat per la nuesa
de les pinces i el fibló,
del silenci en faig puresa
i em constel·lo al meu racó