Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Les marees del temps


Hi ha cops que la blavor o la grisor d’un cel
d’abril o de tardor, o un cert regust de l’aire,
o un efecte de llum, o una oblidada flaire,
penetra el gruix dels anys, l’esquinça com un tel.
I sols per un instant, per un instant tan sols,
retrobes els quinze anys, els vint, els vint-i-quatre,
aquells moments pregons que no es deixen abatre
i corren per la sang com persistents alcohols.
Què vols?

No pugen a hores fixes, les marees del temps,
ni arriben al mateix nivell cada vegada...
S’enduen mar endins qui més sap fer anar els rems,
no es mulla sinó els peus qui espera la negada.
Sovint, i no saps com, t’hi trobes enfonsat,
bevent a dolços glops l’amarga Eternitat.
I un punt d’embriaguesa et diu que es va fonent
l’avui amb el demà en un infinit Present.


Hi ha cops que el vell regust dels mots que vas callar
o l’escalfor del braç que no vas gosar prendre
retorna com un foc nascut d’un munt de cendra
duent la febre al cor, la fel al paladar.
I sols per un instant, per un instant punyent,
la veu i el gest d’avui et semblen prou capaços
de retenir el passat que se’t va riure als nassos
i et va lliscar entre els dits igual que un peix d’argent
lluent.

No pugen a hores fixes, les marees del temps,
ni arriben al mateix nivell cada vegada...
S’enduen mar endins qui més sap fer anar els rems,
no es mulla sinó els peus qui espera la negada.
Sovint, i no saps com, et deixen presoner
a l’illa del record, i ni el més ric banquer
podrà pagar el rescat que t’alliberarà:
la llàgrima que un dia no vas saber vessar.


Hi ha cops que un sol esguard enruna tot un mur,
i a força de mirar, de tant mirar endarrera,
pots arribar tan lluny que trobis la manera
de veure’t el clatell, sintonitzar el futur.
I sols per un instant, per un instant rabent,
pots viure el que viuràs, comprendre a l’avançada;
fins que, a punt de copsar l’arrel més amagada,
s’enfonsi en la foscor allò que era evident.
Bon vent...

No pugen a hores fixes, les marees del temps,
ni arriben al mateix nivell cada vegada...
S’enduen mar endins qui més sap fer anar els rems,
no es mulla sinó els peus qui espera la negada.
Sovint, i no saps com, penetren fins a l’os
tot fent que algues estranyes cobreixin el teu cos.
I, entre el flux i el reflux constant i indiferent,
les mans de l’Invisible treballen lentament
fins que prenguis la forma somniada pel corrent.

 










 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM

 

HOY DESTACAMOS
IX Festival de Canción De Autor «Otoño en Navarrés»

por María Gracia Correa el 25/11/2019

Otoño tras otoño, Navarrés hace un paréntesis en su vida cotidiana para recordar a Joan Baptista Humet. Desde que falleció el cantautor, hace once años, cada final del mes de noviembre el pueblo en el que nació se colma de canciones y música en su memoria. Su recuerdo perdura por encima del tiempo, sus canciones permanecen en el alma de su gente. Vuelve el otoño a Navarrés de nuevo, con un festival que contará con las actuaciones de Sara Reus, Laura Granados, Fede Comín y Gabriela Castillo, y que finalizará con un tributo en el que una veintena de artistas pondrá voz a sus canciones.

HOY EN PORTADA
Novedad discográfica

por Frank Carlos Nájera el 04/12/2019

El trovador cubano Carlos Varela acaba de lanzar El grito mudo, su primer disco en solitario en 10 años tras No es el fin (Grafitti Music Records 2009), un disco que se acerca a veces estilísticamente a Como los peces, y esencialmente a Monedas al aire, pero que encuentra su propio rumbo.

 



© 2019 CANCIONEROS.COM, CANDIAUTOR 2010 SL

Notas legales

Qué es cancioneros
Aviso legal
• Política de privacidad

Servicios

Contacto
Cómo colaborar
Criterios
Estadísticas
Publicidad

Síguenos

   

cancioneros.com/letras
Acceso profesional