La tomba de Caïm

On és la tomba de Caïm?
Jeu oblidada dalt del cim.
No la floreixen sinó les mosques,
Déu la visita amb ulleres fosques,
Déu la visita com qui fa un crim.
De tant en tant, profunda i greu,
s’alça i retruny la veu de Déu:

- Fill meu, deixa de ser un ase
ressentit, fem taula rasa!
No et vaig fer fora de casa
per plaer, prou bé que ho saps!
Reconec que Abel fruïa
llepant culs, però rostia
els cabrits amb la mestria
que no té un que planta naps.

Quan li vas fer el crani a miques,
tu vas ser el primer assassí,
i heus aquí que em mortifiques
i tens els pebrots de dir
que jo en sóc el responsable,
que aquell qui ha creat la mort
ha de ser l’únic culpable
quan la llei la fa el més fort.

- I, d’ençà una temporada,
Judes fica cullerada.
Diu que fou una porcada
fer-li fer el famós petó.
Que em calia fer del nano u-
na vedette i jo que mano
vaig tocar en el seu piano
la sonata del traïdor.

I m’acusa amb poc criteri
d’esborrar-li el lliure albir,
programant el seu senderi
per poder encertar el meu tir.
I amb sarcasme i mala bava
em retreu des de l’Infern
que el favor que m’atorgava
vaig pagar-l’hi amb foc etern.

- I ara ja tothom s’anima
i practica amb mi l’esgrima,
i el prestigi se m’aprima...
Reivindiquen el pecat,
fan de la Glòria un presidi;
del Diluvi, un genocidi;
de Babel, verí d’ofidi
contra la diversitat.

Ja no vull morir a terminis,
vinc a jeure al teu costat.
Fes-me lloc i no rondinis,
que no veus que estic cansat?
He deixat el patrimoni
a les mans de Satanàs.
En el fons, Déu o Dimoni...
Qüestió d’èxit o fracàs.

On és la tomba de Caïm?
Jeu oblidada dalt del cim.
No la floreixen sinó les mosques,
Déu la visita amb ulleres fosques,
Déu la visita com qui fa un crim.
On és la tomba de Caïm?
Jeu oblidada dalt del cim.