Als morts no els passa mai

Em llevo amb el peu esquerre.
Trepitjo la cua al gos.
La ràdio parla de guerra
i el gust del cafè és penós.
Hi ha gel a la canonada
i un tall d’electricitat.
Li ho vaig a dir a l’estimada, i
recordo que ja fa un mes
que m’ha deixat.

Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na vil mentida, és
indispensable ser encara viu!

Saludo, baixant l’escala,
la noia del Principal.
La libido se m’embala, i
més tard, a la Diagonal,
penso en la seva pitrera,
oblido frenar quan cal
i, és clar, m’encasto al darrere
d’un cotxe de policia
municipal.

Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na flor pansida, és
indispensable ser encara viu!

Sortint de comissaria,
m’enxampa de ple un ruixat.
Els taxis són a Turquia
i el metro està col·lapsat.
Arribo a tres quarts de quinze a
la feina, i quan l’amo em veu
el meu contracte s’endinsa
a l’aiguamoll de l’atur
fins perdre peu.

Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na dent podrida, és
indispensable ser encara viu!

Em fico per entrompar-me en
un bar on no em veig ni el nas,
i en surto amb una tal Carme
camí d’un hotel de pas.
P’rò quan li veig la cigala
canvien tots els meus plans...
En fujo com una bala,
rellisco i baixo de cap
quatre replans.

Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida un
desastre a mida, és
indispensable ser encara viu!

Desperto de matinada
al catre d’un hospital.
Tinc una cama enguixada
i commoció cerebral.
“Demà serà un altre dia”,
em diu l’infermer en passar.
Murmuro amb filosofia:
“Si arriba a ser igual que aquest,
n’hi ha per ‘plegar!”

Aquestes coses, als morts no els passen mai.
Sota la llosa, a ells sí que rai!
Per ‘nar de bòlit tot l’any, d’estiu a estiu,
parant la galta
quan faci falta, i
fent de la vida u-
na gran fallida, és
indispensable ser encara viu!