Quin mal costum,
aquest de col·locar
tot el teu capital
en negocis que mai
no han estat ni rendibles
ni assenyats.
i tanmateix, bo i espremut,
em dius
que se te’n fum,
que, abans de dissecar
un bell somni, més val
invertir per esplai
a fons perdut.
Plantar el roser que ha de florir
quan ja seràs molt lluny d’aquí,
i posar proa a la quimera
on mai no oneja cap bandera.
Com el gascó d’Edmond Rostand,
creure que no hi ha gest més gran
que el que se sap del tot inútil.
No veus bellesa enllà del fútil i absurd costum
que tens de col·locar
tot el teu capital
en negocis que mai
no han estat ni rendibles
ni assenyats.
i tanmateix, bo i espremut,
em dius
que se te’n fum,
que, abans de dissecar
un bell somni, més val
invertir per esplai
a fons perdut.
Interpretar un allegro assai
pels ulls cruels de la que mai
no t’ha de concedir una cita
al llit que mig país visita.
Donar-li amor i no esperar
sinó un rebuf, però vetllar
del carrer estant el seu son plàcid.
No aprovaré amb silenci tàcit, aquest costum
que tens de col·locar
tot el teu capital
en negocis que mai
no han estat ni rendibles
ni assenyats.
i tanmateix, bo i espremut,
em dius
que se te’n fum,
que, abans de dissecar
un bell somni, més val
invertir per esplai
a fons perdut.
I tutejar tots els guillats,
tots els rebels morts i enterrats,
aquells que et trobes cara a cara
i els molts que hauran de néixer encara.
I, menyspreant béns i profit,
negar-te a moure ni un sol dit
si es tracta de marcar les cartes.
Estàs perdut, si no t’apartes del mal costum
que tens de col·locar
tot el teu capital
en negocis que mai
no han estat ni rendibles
ni assenyats.
i tanmateix, bo i espremut,
em dius
que se te’n fum,
que, abans de dissecar
un bell somni, més val
invertir per esplai
a fons perdut.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.