Compte enrere

Quantes cançons em queden per escriure?
Quants escenaris hauré de trepitjar?
Quants cops podré sentir-me encara lliure
tot estenent la veu com una mà?

Quantes ciutats podré conèixer encara?
Quants cops podré reveure amics llunyans?
Quants rostres nous arxivaré des d’ara?
Quants pits de seda emmotllaré amb les mans?

Hi ha un compte enrere per a mi,
hi ha un compte enrere per a tu...
Hem vist el mar i el sol que lluu,
hem fet l’amor i hem fet camí
sense sentir el tic-tac constant
que ens subratllava cada gest,
del més sublim al més modest,
mentre, innocents, ‘nàvem lliscant
per un pendent tan manifest
que sols permet anar endavant.

Quants focs veuré com esdevenen cendres?
De quantes coses m’hauré de penedir?
Quants mots cruels, quantes paraules tendres,
hauré de pronunciar, hauré de sentir?

Quins seran l’últim so i l’última imatge
que els meus sentits goluts rosegaran?
Quants dels que veig hauran fet l’equipatge
abans que jo no agafi el meu portant?

Quants dels volums que jeuen als prestatges
no tornaré a obrir ni a llegir mai?
Quin ha de ser el darrer dels meus viatges?
Quants cops faré de llop i quants de xai?

Quin serà l’últim dels molts, massa cilicis
que he dut arran de pell de tant en tant?
Quants cops podré deixar i reprendre els vicis?
Quants llavis buscaré o em trobaran?

Cauré de càncer, cirrosi o autopista,
o d’un dolç i anacrònic cor ferit?
Seré tot sol, o un més en una llista
que algú farà saltar amb un toc de dit?

El cel serà serè, tacat de pluja,
o pres pel vals ombrívol de la nit?
La Mort serà una verge o una truja?
El meu destí, l’oblit o l’Infinit?