Futurs nens, futures nenes,
acosteu-vos i mireu:
sortegem joies i penes,
petons, puntades de peu...
Sortegem colors i races,
i llengües i religions,
i carícies i amenaces,
llits de plomes i cartrons.
La vostra existència incerta,
l’atzar la decidirà:
l’Hecatómbola és oberta
i tothom ha de jugar!
- A tu t’ha tocat Nigèria:
mosques, fam, el ventre inflat,
uns quants mesos de misèria
i aviat mort i enterrat.
- Tu vas a Bangkok, menuda:
seràs puta als catorze anys,
i amb un fill, i sense ajuda
de ningú, propis o estranys.
- Tu aniràs a Romania
i seràs carn d’orfenat.
Ploraràs de nit i dia
tot sol, i al bressol lligat.
- Tu al Brasil faràs la vida, meu menino, tingues sort:
no ensopeguis de seguida
un comando de la mort.
- Tu ja naixeràs amb sida,
com qui duu un pa sota el braç...
Tot just s’obre la partida,
ja t’han pres fins l’últim as.
- Tu, vailet, és una pena,
malviuràs fent de camell
fins que un poli, per l’esquena,
et faci saltar el cervell.
- Tu en vint anys comptant des d’ara
vas a la cambra de gas...
Si tinguessis la pell clara
no t’hi ficarien pas.
- On tu vas no et volen gaire.
Demà en un contenidor
trobarà l’escombriaire
el cadàver d’un nadó.
El cantautor y poeta extremeño Pablo Guerrero, autor de A cántaros, murió a los 78 años en Madrid tras una larga enfermedad; su obra unió canción, poesía y compromiso político durante más de medio siglo.
En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.