Olors

Olor de sang i de foscor esqueixada.
Olor sobtada d’aire d’hospital.
Olor de llet, de tèbia carn rosada.
Olor d’un món petit com un didal.
Olors desconegudes que si arriben
no es prenen la molèstia de trucar,
i van obrint fitxers al cap, i arxiven
nostàlgies destinades al demà.

Sentors, aromes, flaires i pudors...
La vida és curta i tantes les olors!

Olor de pell de t’ronja i guix i orina.
Olor d’esperma primerenc als dits.
Olor de fang i pols i mercromina,
de vespres de diumenge i sofregits.
Olor de la primera cigarreta,
de sales de cinema i de lleixiu.
Olor de tigre dins d’una aula estreta.
Olor d’espais oberts. Olor d’estiu.

Olor de noia verge i desitjada.
Olor de loció per’ l’afaitat.
Olor de mar, benzina i matinada.
Olor de carretera i d’amistat.
Olor de cambra fosca, olor de puta,
de cossos que han jagut al mateix llit.
Olor de tren nocturn, de roba bruta,
de pólvora i caserna i temps podrit.

Olor de llar, bolquers, feina i rutina,
de whisky i de despatx emmoquetat.
Olor furtiva, humida i clandestina
d’hotel i sexe no legalitzat.
Olor subtil de somnis que es dissolen
en un insípid got de realitat.
Olor del pas del temps que, com un pol·len,
irrita els ulls, la gola, el cor cansat.

Olor d’infusions i medecina.
Indefinible olor de soledat.
Olor de transistor i brou de gallina,
de peix bullit, mentol i pèl de gat.
Olor de mobles vells, de flors marcides.
Mig intuïda olor del darrer port.
Olors que es van perdent i, ja esvanides,
encara saben excitar el record.

Olor d’angoixa i por davant la cleda.
Olor corrupta d’una inútil Fe,
d’oxigen que s’acaba i suor freda...
Olor de què, llavors, olor de què?