Les ciutats i les dones

Les ciutats i les dones no són tan diferents:
tot sovint, com més tendres també són més humides.
Pots extreure v’ritats de les seves mentides
com qui extreu medecina dels ullals dels serpents.
Les ciutats i les dones no són gens innocents.

Penetrar-hi no implica ni ariet ni cavall.
Ja no es qüestió de setge i de lluita aferrissada,
però, així que t’hi endinses, els camins de tornada
s’esborren rere teu, i escapar viu del ball
esdevé més difícil que pondre ous per a un gall.

Les ciutats i les dones no són tan diferents.
Si de debò desitges conèixer-les a fons,
cal amor i paciència... Els secrets i els racons
són infinits, i el plànol n’és la rosa dels vents:
les ciutats i les dones, del tot mai no les tens.

Potser et sentis un dia plenament convençut
que les saps fil per randa, que un lent procés culmina...
Sol ser just aleshores que el sol les il·lumina
des de tot un altre angle i, ja ho veus, restes mut
i comences de zero o et declares vençut.

Les ciutats i les dones no són tan diferents.
Pots arribar a odiar-les, trobar-les avorribles,
i al mateix temps et poden resultar imprescindibles.
No provis de comprendre-ho ni malgastis laments:
les ciutats i les dones no han estat mai clements.

Només pots fer una cosa: viu-les, viu-les i prou!
Mentre et deixin quedar-t’hi, ensuma’n bé la flaire,
gasta-hi cor i sabates... Pensa -p’rò no pas gaire-
que, tan cert com que l’aigua cau dels núvols quan plou,
sense tu tard o d’hora seguirà fent-se el xou.

Les ciutats i les dones...