Si us haig de creure, cantant
no em guanyaré mai la vida,
i ja em començo a fer gran
i això ja passa de mida,
i em caldria madurar,
pensar més en l’endemà
i tocar alguna pilota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, és absurd
que una existència fecunda
la gasti mirant què en surt
d’una llengua moribunda.
Més em val no fer el mussol
i, rendint-me a l’espanyol,
reconèixer la derrota...
Gràcies, prenc nota.
Prenc nota, i en faig confeti
de les notes que ara prenc.
Mentre l’alè m’ho permeti,
seguiré, peti qui peti,
caminant ran de l’avenc
Si us haig de creure, somniar
només em pot ser una nosa.
Surt més a compte comptar
i, en lloc de ser, fer la posa.
Defensar la llibertat,
p’rò només la de Mercat
a Brussel·les i a Dakota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, estimar
no és res més que una feblesa,
quan és tan fàcil comprar
a l’engròs plaer i bellesa,
i una família legal
-que et dóna un aire com cal
sempre que paguis la quota...
Gràcies, prenc nota,
Si us haig de creure, el passat
pot fer pudor si es remena.
Més val deixar-lo enterrat,
perquè seria una pena
que l’important Senyor Tal
resultés ser un criminal
i tenir un llop per mascota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, ara ja
s’han reciclat els feixistes,
van amb el lliri a la mà
i blasmen els terroristes.
Així doncs, cal silenciar
que la Bèstia pot tornar,
i no ficar més la pota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, votar
és tant un dret com un deure
(tot i que això d’obligar
a un dret no ho ‘cabo de veure).
Més em val complir eixerit,
i en sentir olor de podrit
dissimular la ganyota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, no és bo
qüestionar la monarquia
ni l’exèrcit ni la bò-
fia (ai, vull dir: la policia).
Això no fa gens modern.
Les tortures, com l’Infern,
són una història remota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, pixar
fora de test no m’ajuda,
em margino en prolongar
una guerra ja perduda.
M’aconselleu el futbol:
relaxa molt cantar un gol,
amb tot allò que connota...
Gràcies, prenc nota.
Si us haig de creure, el millor
és mastegar bé la palla
que escup el televisor
així que encenc la pantalla,
viure creient-me informat,
protegit, pasteuritzat,
i adormit com la marmota...
Gràcies, prenc nota.
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Amanda Jara, hija de Víctor Jara y presidenta de la Fundación que lleva el nombre del músico chileno participa estos días en distintos actos en Barcelona relacionados con actividades de la institución que dirige. Amanda Jara habla desde una vida atravesada por la resistencia y la necesidad de mantener vivo un legado familiar y artístico, pero se presenta ante todo como una mujer consciente del mundo que habita, alejada de cualquier voluntad de construir una imagen heroica de sí misma.