Un error al decorat

M’he tornat a ficar a la creperia
que hi ha al Torrent de l’Olla, tot baixant.
No hi anava fa temps, des d’aquell dia
d’estiu, amb Barcelona flamejant.
Un dia tan bonic, tan clar, tan lleu,
que el vaig aprofitar per dir-te adéu.

I no hi he entrat pas sol: m’acompanyava
una noia molt jove. En té divuit,
i un cos d’aquells que fan caure la bava,
i un rostre angelical, i el cul petit.
Potser no té el carisma que tu tens,
p’rò quan la tinc al llit no hi penso gens.

Hem segut a la taula on tu i jo sèiem
i ens ha atès el mateix cambrer barbut.
I hem parlat... No recordo què coi dèiem
p’rò ens ho hem passat prou bé: com hem rigut!
Ara bé: així que han dut el primer plat,
la gana tot d’un cop se m’ha esfumat.

Davant meu, no encaixava aquella escena.
Què hi feia allà, algú que no eres tu?
M’he sentit infidel, un porc de mena,
més que als llits on l’atzar sovint em duu.
Tot semblava perfecte, immaculat,
p’rò hi havia un error al decorat

Car hi ha espais que et pertanyen, gata maula,
xamfrans on sols a tu et puc esperar,
cafès on sols amb tu m’assec a taula,
carrers on sols amb tu vaig de la mà.
Als llocs on has deixat el teu senyal
no hi creix cap altre amor: és proverbial.

Demà penso tornar a la creperia
però tot sol -almenys, aparentment.
Un vell record serà la companyia
que em somriurà instal·lada al teu seient.
La teva absència em tornarà a fer mal
i el decorat serà de nou com cal.