Sortim d’un segle podrit
per l’odi, l’estupidesa,
el terror, la sang, la nit
i l’absència de tendresa.
I les coses no han canviat
en mudar de calendari:
enfila encara un Calvari
més de mitja Humanitat.
A alguns els ho deia el cor,
o un cometa, o un eclipsi,
que arribava l’Edat d’Or
o potser l’Apocalipsi.
Però al seu pressentiment
hi feia forat la càries:
les dates són arbitràries;
l’Univers, indiferent.
Tanmateix, la convenció
és tan forta que m’obliga
a caure en la temptació
de preguntar amb certa intriga:
Quan sigui a punt d’anar al clot
el segle que ara badalla,
hi haurà hagut més gra que palla?
Tindrem ple o escurat el got?
Jo només puc avançar
que aquest segle em matarà.
La injustícia seguirà
fent d’adob del fanatisme?
Conjugar el verb estimar
farà tuf d’anacronisme?
Hi haurà encara vida al mar
o serà una claveguera?
Haurem trobat la manera
de domesticar l’atzar?
Moriran encara infants
per petroli, déus o terres?
Haurem fet servir les mans
o els míssils en d’altres guerres?
Hauran nascut nous cabdills
i flamants camps d’extermini
per garantir el predomini
dels llops damunt dels conills?
Continuaran fent la llei
mercaders i caps de tropes?
Encara hi haurà algun rei
que no sigui el Rei de Copes?
Existiran dissidents
o tots estaran conformes
amb dur grisos uniformes
als cervells i els sentiments?
Jo només puc afirmar
que aquest segle em matarà.
Haurà estat executat
en públic el darrer artista?
S’atrevirà algun guillat
a declarar-se anarquista?
Seguirem embolicant
els cadàvers amb banderes?
Els xais votaran les feres
i els negres el Ku Klux Klan?
Entre atacs i cansament,
podrà encara algú comprendre
els mots que us estic dient
o seran ja un munt de cendra?
Haurem pogut protegir
quatre engrunes de bellesa?
Seguirà la mesquinesa
marcant-nos cega el camí?
Ben mirat no sé per què
parlo en primera persona:
no tindré pas el plaer
d’esprémer tant la llimona.
Incapaç de destriar
les espines de la rosa,
puc saber sols una cosa,
però almenys això ho tinc clar...
Jo només puc proclamar
que aquest segle em matarà.
El trovador cubano Silvio Rodríguez dará inicio a su próxima gira latinoamericana con una presentación pública y gratuita en la escalinata de la Universidad de La Habana, el 19 de septiembre a las 19:00. El histórico enclave volverá a convertirse en escenario de la Nueva Trova, en un evento que marcará el punto de partida de una serie de conciertos por cinco países de América del Sur.
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.