L'àngel de la llum

Deixa’m posar de nou dempeus damunt la terra,
oh Àngel de la llum que en l’aire t’enriqueixes,
del canvi i de l’arrel que persisteix tossuda.
Deixa’m vagassejar sobre la terra viva
i viure la naixença dels camins que comencen
dessota les estrelles i prop dels ulls de l’aigua,
mentre el cor escorcolla el cant del rossinyol
que interroga la nit capjupa de misteris.
Deixa, àngel somrient de retorn i equilibri,
alçar-me fet pollanc, tot trèmul d’existència,
vers la deu d’airecel d’on neix la primavera.
Tocat pels teus dits, deixa que un ensum de paller
vingui a ajeure’s, prop meu, com a vora el seu amo.
No m’abandonis, àngel, al salari d’almoina
amb què paga el dolor durant les seves minves.
Estic nu. I vulnerable al diamant del dia.

Anem vers les aloses!
Pastura un poltre roig.
Ve l’est, amb la gavina.
Oh àngel de poder entre les formes cegues,
deixa’m sentir la titànica força
d’un bri d’herba que creix,
l’oració de l’aigua,
els enigmes del foc.
Vine, àngel, acompanya’m de ta llum necessària.
Vine, vine, no em deixis, bellesa resplendent,
creació i consol,
pietat convertida en esperit.
Mira, àngel. Vall endins -Demèter dorm; jaguda,
solemne i vasta fa un gran gest amb la mà
de protecció i d’ordre, i tots els ocells volen,
i després, murmurant, lenta, muda de jeia...

I l’àngel fa el Senyal: el cercle etern.