Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Memòria selectiva


Versión de Miquel Pujadó
L’Olga ja és història antiga…
Era al cul o en un dels pits
que tenia aquella piga,
negre estel de blanques nits ?

No recordo si la Carla
va engegar-me, o si vaig ser
jo qui un dia vaig deixar-la
per la Irene o la Roser.

Per molt que vulgui esforçar-me,
no me’n surto, a l’evocar
el somriure de la Carme,
i el seu cos no el tinc gens clar.

P’rò recordo molt bé aquella nit d’estiu:
els seus colors no els pots esmorteir amb lleixiu.
Jo tenia quinze anys, segur que ella també.
Parlant de bajanades, ‘nàvem pel carrer
quan, sense previ avís, em va agafar la mà.
Llavors, sobtadament, el temps es va aturar.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.


Era rossa, era pèl-roja
o morena, una tal Rut ?
Va ser la Mercè, la boja
que em va fer un ull de vellut ?

Com es deia, aquella fava
amb la nàpia d’esparver,
que en ple orgasme recitava
Carles Riba i Verdaguer ?

He oblidat si la Maria
era a sota o bé al damunt
cada cop que m’espremia
fins deixar-me mig difunt.

P’rò recordo molt bé un vespre de tardor
de l’any setanta-cinc, quan va petar el cabró.
Jo tenia setze anys acabats d’estrenar.
Plovia, i aleshores ella em va mirar,
i va acostar els seus llavis als meus a poc a poc,
i vaig sentir de sobte un brutal electroxoc.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.


L’empaitava feia un segle...
Quan per fi la tinc al llit,
va i em diu que té la regla!
Era l’Alba o la Judit?

I era l’Imma o bé la Clea
qui passava de condons
i em clavà una gonorrea
que em van caducar els collons?

El temps tot ho difumina:
a hores d’ara, ja no puc
recordar quina sardina
marinava en cada suc.

P’rò recordo molt bé aquell hivern, l’hotel
bastant tronat, el llit penjat del setè cel.
Jo en tenia disset, ella potser dinou
i veia en mi un pollet tot just sortit de l’ou.
Va ser la meva mestra, i em vaig examinar
cagat de por, amb un parkinson precoç a cada mà.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.


I mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.






 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Óbito

el 22/11/2022

Pablo Milanés, uno de los más importantes trovadores de los últimos años, ha fallecido esta noche a los 79 años, tras permanecer ingresado en Madrid durante más de una semana, informaron medios oficiales.

HOY EN PORTADA
Óbito

por Frank Carlos Nájera el 22/11/2022

En las noches tristes, escribo. Dormir no apetece ni apremia. La tristeza se canaliza y empieza a formar palabras, y las palabras se me venden como necesarias, y yo las compro y las consumo creyendo que las voy creando. Nunca he sido fumador. Fumo palabras y entre el humo de las noticias voy rodeando la imagen de un rostro muy familiar.

 



© 2022 CANCIONEROS.COM