Mentre espero una dona que no arriba,
mentre el temps va escolant-se a poc a poc
al xamfrà de Carner amb Prat de la Riba,
no tinc res més a fer que fer el badoc.
I, per tal de no estar pendent de l’hora,
miro els núvols de formes canviants,
contemplo uns nens que juguen a la vora
i m’invento el passat dels vianants;
admiro una façana modernista
en la qual no m’havia mai fixat
i nedo en la mirada d’ametista
de la noia que em passa pel costat.
Mentre espero una dona que no arriba,
mentre el temps s’arrossega com un cuc
al xamfrà de Carner amb Prat de la Riba,
m’espremo el cerebel i en trec el suc.
Trobo un vers que buscava feia dies,
veig un rostre sorgit del pou dels anys,
i passo llista a dèries i manies,
i faig balanç de pèrdues i de guanys.
Fabrico mons distants, reparo el nostre
amb les eines de la imaginació
-l’únic ocell que mai no toca sostre-
i cavo els fonaments d’una cançó.
Mentre espero una dona que no arriba,
mentre el temps fa camí tot ranquejant,
al xamfrà de Carner amb Prat de la Riba,
em dic que estar plantat té el seu encant.
I la llum que es filtra entre les fulles
dels plàtans del carrer em fereix els ulls,
i sento en respirar que mil agulles
se’m claven a la sang, i encaro esculls
conscient que sóc un prim tel d’existència
entre infinites llesques de no-res
i, tot i això, li marco la cadència
al món que neix del meu esguard sorprès.
Mentre espero una dona que no arriba
i es posa a ploure, penso –encara eixut,
al xamfrà de Carner amb Prat de la Riba-
en tot el que m’hauria jo perdut
si les dones que m’han florit la vida
i me l’han esfullat a parts iguals,
i m’han portat pel cor i per la brida,
haguessin estat totes puntuals!
Albert Om presenta No faré cap més llibre, una obra en la que se sumerge en la vida de Marina Rossell a través de conversaciones, cartas, mensajes y reflexiones compartidas a lo largo de múltiples encuentros en que el periodista se aleja del relato convencional para capturar lo que no se encuentra en internet: las reflexiones y la humanidad de la cantautora catalana.
El músico hondureño Aurelio Martínez de 55 años, principal representante de la música garífuna, falleció el lunes 17 de marzo de 2025 en un accidente aéreo en la isla de Roatán, Honduras.